El monestir de San Cugat és una antiga abadia benedictina situada a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès. El monestir va ser construït al segle IX i, destaca pel seu impressionant claustre. Fou a l’època el monestir de major importància de tot el comtat de Barcelona.
Història
Els orígens del monestir es situen al segle IX quan es va decidir unir l'església que contenia les restes de San Cucufate o San Cucufato (Cugat en català) amb una fortificació annexa. La petita església, construïda al segle V, era un petit recinte de planta quadrada al voltant de la qual es creia que existia ja una comunitat de monjos. Tanmateix, no es tenen notícies documentades de l'existència d'aquesta comunitat fins l'any 878.
A l’inici del segle X, la importància del monestir comença a ser notable. Els abats de San Cugat prenen part en actes de rellevància i les possessions de la comunitat s'amplien arribant a tenir terres des de la zona del Penedès fins a la del Montseny. L'any 985, l'atac de les tropes sarraïnes, capitanejades per Almanzor, va afectar el monestir tot i que no va causar danys excessivament greus. L'abat que regia el monestir en aquella època, Odón, va iniciar les obres de reconstrucció del cenobi.
A finals del segle XI, Berenguer Ramon II va disposar que el monestir quedés sotmès al de San Pons de Tomières, a la zona de la Provença, tot creant discrepàncies entre els monjos de Sant Cugat. L'abat de San Pons es va traslladar fins i tot al monestir català i aquells monjos que estaven en desacord amb la seva gestió van ser expulsats. Però, el bisbe de Barcelona va reclamar els seus drets sobre el monestir que va tornar a la sobirania de la diòcesi barcelonina.
Va ser en aquell període quan més es van ampliar els dominis de San Cugat. I van quedar subjectes al mateix: els monestirs de Santa Cecília de Montserrat, de Sant Llorenç del Munt, de Sant Pau del Camp, de Sant Pere de Clarà i el de Sant Salvador de Breda.
A mitjan segle XII es van iniciar les obres de construcció d'un nou
monestir. Es va ampliar l'església existent en una obra que es va
perllongar en el temps, ja que la seva construcció no va finalitzar fins
l'any 1337.
L'any 1350 van començar les obres de fortificació del monestir. El rei Pere III va ampliar-lo afegint algunes torres de guàrdia. Malgrat tot, fou en aquest període que es va iniciar el declivi de Sant Cugat. L'abat Pere Busquets va suprimir l'elecció directa de l'abat per part dels monjos del monestir. Els nous abats eren nomenats des de la diòcesi i alguns d'ells ni tan sols visitaven el monestir. Encara que es van continuar realitzant algunes obres, San Cugat ja no tenia el poder d'antuvi.
Durant la Guerra de Successió Espanyola, el monestir va ser ocupat per les tropes de l'Arxiduc Carles, ocupació que va causar greus desperfectes a l'edifici i es va dur a terme una restauració que va finalitzar l’any 1789.
El 1835 els monjos van abandonar el monestir; l'abandonament va ser causat en part per la llei de desamortització que obligava les ordres religioses a abandonar les seves pertinences, i en part per l'assalt d'un grup d'habitants de la zona. Sant Cugat va quedar abandonat fins el 1851, any en què la Comissió de Monuments Històrics va decidir restaurar-lo.
El 1931 va ser declarat Monument Històric Artístic.
L'Edifici:
Potser el més destacat de tot el conjunt del monestir de Sant Cugat és el seu impressionant claustre. Es tracta d'un clar exemple de l'art romànic català i va ser construït el segle XII. El segle XVI se li va afegir un segon pis i es va construir també l'atri de l’entrada.
Amb una longitud de més de 30 metres, el claustre és obra de l'artista
Arnau Gatell. La seva planta és gairebé
quadrada i té arcs de mig punt, recolzats sobre parells de columnes.
Cada una d'aquestes columnes està decorada amb capitells finament
elaborat, amb detalls variats que van des de la representació d'animals
a les escenes bíbliques. Es poden contra 72 parells de capitals.
Un altre element destacat és la basílica, construïda en aquest cas en estil gòtic. L'edifici, de 52 metres de llarg per 23 d'ample, consta de tres naus cobertes amb voltes i sostingut per columnes. Crida l'atenció la rosassa de 8,2 metres de diàmetre, molt semblant al de les catedrals de Barcelona i Tarragona. L'església conté també un retaule gòtic, conegut com el retaule de Tots
els Sants, realitzat el 1375 per l'artista Pere Serra.
